Llei de barris a Sant Genís - Teixonera

El Districte d’Horta-Guinardó ha decidit presentar l’àmbit de Sant Genís-Teixonera a la Llei de Barris de la Generalitat. Aquests ajuts suposen que es dissenya un pla d’actuació per un barri amb caràcter integral i que permeti la millora de l’espai públic i de la cohesió social. En cas de ser aprovada la candidatura la Generalitat aporta els mateixos diners que inverteixi l’Ajuntament i per tant això suposa doblar les inversions a barris que necessiten una profunda transformació. El procés no serà senzill. En primer lloc caldrà que la candidatura de Teixonera-Sant Genís sigui presentada per l’Ajuntament de Barcelona pel 2011 i que després sigui aprovada per la Generalitat de Catalunya. El procés ja està en marxa i molt avançat i la feina s’està fent bé.

Sant Genís-Teixonera és sens dubte una zona que necessita una gran inversió pública. Les seves dificultats orogràfiques, dificultats derivades d’un creixement molt accelerat, la dificultat de delimitar espais públics a Sant Genís o la necessitat de treballar en l’àmbit de l’ocupació, són elements que requereixen d’una forta inversió i la Llei de Barris permetria fer-hi front amb moltes mes garanties.

Un dels elements que és més importants en aquest procés és el de la complicitat veïnal. Cal un treball a fons amb les entitats i amb les persones que hi vulguin participar. En aquest cas a més es produeix aquest treball en el marc d’un procés de redefinició del moviment associatiu a aquests barris. A la Teixonera amb la desaparició de l’AVV un nucli potent i participatiu a l’entorn de la comissió de festes de la Teixonera ha de jugar un paper aglutinador i a Sant Genís cal garantir un creixement del moviment associatiu i una major cohesió de les persones que treballen en el camp associatiu. El proper dissabte 20 de març es faran tallers participatius per treballar la candidatura de la Llei de Barris. Al matí a Sant Genís i a la tarda a la Teixonera. Podeu demanar informació per participar-hi als Centres Cívics. Amb aquest treball hem d’aconseguir un triple objectiu: conèixermillor les demandes pel barri, enfortir la candidatura per la Llei de Barris i potenciar la participació veïnal i la força del moviment associatiu.

No tots els barris poden ser iguals

Una de les coses que més m’ha sorprès dels Consells de Barri que hem celebrat darrerament és que cada cop hi ha més gent que exigeix que tots els carrers de la ciutat tinguin els mateixos drets. Sembla com si es volgués renunciar a que cada barri té la seva especificitat i alhora pensar que una administració superpoderosa ho pot resoldre tot. L’accessibilitat no pot ser la mateixa a un barri totalment pla que a un barri amb una orografia molt dura. Es poden impulsar mesures (escales mecàniques, ascensors ...) per tal d’ajudar a salvar els desnivells, però no podem aspirar a que a la nostra ciutat es pugui arribar a tots els habitatges sense pendent. O no podem pretendre que el grau de silenci sigui el mateix en un espai comercial i amb vida nocturna que a un barri petit de la muntanya. A la Font del Gos molts veïns i veïnes poden tenir hort, passejar per la muntanya o prendre la fresca al carrer, però en canvi no disposen de comerç de proximitat, d’accés al metro o d’equipaments educatius. L’Ajuntament pot fer una feina de compensació però no arriba a tot, pretendre que tothom, visqui on visqui tindrà els mateixos serveis i la mateixa qualitat de vida és absurd. Possiblement aquestes demandes amb una visió més individualista dels drets veïnals i una certa pèrdua de sentit de la identitat de barri. Perquè a més molta gent no canviaria per res del món els avantatges i inconvenients del seu barri.

Ronda del Guinardó

Avui s’ha presentat en roda de premsa la remodelació de la Ronda del Guinardó. Aquesta actuació és la nova fase després d’haver aconseguit enderrocar el tristament famós viaducte de la Ronda del Guinardó. Amb aquest enderroc fem visible una de les reivindicacions històriques més importants i antigues del Districte i posem el cotxe al seu lloc, per tal d’aconseguir una urbanització més amable, amb millor espai públic, amb solucions a l’accessibilitat i potenciant una mobilitat més sostenible. Alguns veïns, però, del tram entre Padilla i Cartagena han expressat públicament la seva queixa. Consideren que el projecte no és prou just perquè afavoreix el costat muntanya de la Ronda i perjudica el costat mar. Han presentat una proposta alternativa que segons ells reparteix les molèsties, com si es tractés d’un mercat de drets i deures veïnals, però en canvi obliden que l’ús principal de l’espai públic i per tant la seva proposta no és bona. Per garantir teòricament menys soroll a 40 vivendes es fa perdre un espai públic de gran qualitat a milers de veïns. S’han garantit les mesures necessàries per tal de minimitzar l’impacte visual i sonor de la Ronda del Guinardó, però cal recordar que serà un projecte que millora la vida de tot el barri, inclosos dels pisos que, lícitament, expressen la seva oposició.

Per sort l’AVV del Baix Guinardó que va ser contundent en la demanda d’enderroc del viaducte i ha estat exigent en el seguiment de les obres dins de la Comissió creada ha volgut expressar el seu suport al projecte global de la urbanització de la Ronda del Guinardó. Podeu trobar més infomració a la web d’ICV d’Horta-Guinardó on podeu baixar-vos el dossier de premsa.

Cinema, presó i altres reflexions

La gala dels Goya d’ahir diumenge va convertir a “Celda 211” en la gran guanyadora. És una pel•lícula que em va agradar i per tant ja m’està bé, això sí, sense sacralitzar el que signifiquen els premis. A mi per exemple “Los Abrazos Rotos” i “Mapa dels sons de Tòquio” m’havien agradat força i en canvi gairebé ni competien. Això sí de “Celda 211” hi ha un element que m’interessa destacar, la reflexió a l’entorn del món de la presó. Hi ha poques pel•lícules sobre el món de la presó, perquè en realitat volem que sigui una realitat invisible. Es parla molt en aquests moments de fer reformes legals que permetin tractar la multireincidència de manera més contundent (possiblement calen mesures, no ho nego), s’instal•la el tòpic de que per una porta entren i per l’altra surten, però en canvi no ens preocupem de què passa allà dins. Un amic meu, el Pere, funcionari de presons em deia que la pel•lícula no retratava la realitat de la presó, n’estic convençut, com Hospital Central no retrata el món sanitari o Cambio de Clase el món educatiu. Però el que segur que fa és crear uns moments de reflexió al voltant d’aquesta realitat i d’aspectes tan delicats com quins elements acaben generen la violència. La idea de la invisibilitat del món penitenciari també l’he tingut havent llegit el llibre de David Fornons “Prisión y Drogas, doble condena”.
No crec que el cinema hagi de ser a la força reivindicatiu, però sí que és cert que m’agrada que ens pugui ajudar a fer reflexions. Aquesta funció del cinema també és important, posar davant de molta gent valors que val la pena defensar. En aquest sentit ahir Andreu Buenafuente va fer un comentari sobre la pel•lícula “Ágora”, li va agrair a Alejandro Amenábar descobrir que Hipatia no era una malaltia, sinó una dona científica que va aportar molt a la seva societat. I és cert té un efecte multiplicador en el coneixement d’Hipatia d’Alexandria la pel•lícula. Fins aquell moment poca gent havia donat a conèixer aquesta interessant figura, a Horta-Guinardó, i gràcies al Consell de Dones i a la Feli, vam tenir consciència d’aquesta importància i vam aprovar dedicar-li un carrer al recinte universtari de Llars Mundet.

Tranquil Jordi, tranquil. Soroll a la Ronda de Dalt

Permeteu-me que faci servir aquesta frase antiga i mítica per respondre al meu amic Jordi Coronas, conseller d’ERC al Districte d’Horta-Guinardó. En el seu article “Problemes de soroll, solucions barates” denuncia el fet que davant dels problemes de soroll a la Ronda de Dalt i després d’haver fet una feina de treball en aquest sentit la única solució que es proposa és la reducció a 60 km/h en aquests trams de Sant Genís, Vall d’Hebron i Montbau. Tinc la sensació que és un exemple clar de “ràdio macuto”. L’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament ha fet durant uns quants anys una feina molt important de treball i anàlisi, parlant amb tothom. En el cas d’Horta-Guinardó es va crear una comissió veïnal que va celebrar dues sessions de treball, responent a un compromís del Pla d’Actuació del Districte (2007-2011), per molt que després es fessin altres iniciatives de grups municipals, però no oblidem que això estava al PAD aprovat per PSC, ERC i ICV-EUiA. Les dues sessions van servir per plantejar totes les ocpions tècniques per tal de minorar el soroll a la Ronda un cop descartat tècnicament una cobertura total. Les propostes eren molt diverses i complexes, des de pantalles absorvents a tractaments de façanes. La resposta de la comissió de treball, amb les AVV i els grups municipals va ser molt favorable a l’informe. Com a Districte vam aclarir que el cost de la inversió era impossible d’assumir per part del Districte i que per tant hauríem de treballar per aconseguir que l’Àrea de Medi Ambient i l’Ajuntament en el seu conjunt ho assumissin com un projecte de ciutat. I així ha estat. Hem aconseguit això, fruit del treball d’una comissió al Districte. Els barris a l’entorn de la Vall d’Hebron veuran com es millora de forma molt significativa la qualitat de vida (en l’aspecte del soroll) als seus barris, gràcies a la feina de les entitats i al compromís de l’equip de govern del Districte i de la sensibilitat de l’Àrea de Medi Ambient.

A la roda de premsa es presenten els criteris del pla que podeu consultar en aquest breu dossier i es plantegen en documents annexes d’una gran extensió tot un seguit de mesures per tal d’assolir la minoració del soroll a la ciutat. I és cert, als mitjans de comunicació gairebé sols es tracta la reducció de velocitat a la Ronda a 60 km/h. Algú creu que l’Ajuntament es gastarà 17 milions d’euros en canviar les senyals de 80 a 60? Bé, doncs aquest és el resultat a nivell de premsa. Com és possible que no es parli de pantalles acústiques a la Vall d’Hebron? La veritat és que no tinc la resposta. A partir d’aquest titular tan absolutament parcial i que explica sols una mínima part del projecte es fa una valoració política ja assumint que tot allò que es va treballar no es va fer. I segur que si preguntem als veïns la seva versió pot acabar sent una altra . Això és la “ràdio macuto”. La realitat però és una altra. Els veïns de la zona en el seu treball per fer aportacions al Pla d’Actuació del Districte van insistir en aquest sentit, es va incorporar l’estudi de les mesures a aplicar i aquest compromís s’ha dut a terme. Efectivament aquest mandat les mesures no podran estar operatives però hem posat les bases clares, serioses i explicades per fer front al soroll a la Ronda de Dalt.

Quan sortim de la crisi o com sortim de la crisi?

Un dels grans debats que avui dia està sobre la taula és sobre si la sortida de la crisi a casa nostra és imminent o bé encara trigarem més temps. Però en el fons no es planteja si hi haurà canvis profunds que facin que no es puguin viure les crisis econòmiques d’aquesta manera. No coincidíem que el descontrol bancari i la manca de regulació dels beneficis extraordinaris era una de les causes d’aquesta crisi? No és a més una vergonya que l’excés de beneficis d’uns pocs porti a la ruïna a una majoria? Si és així, com és que la preocupació sols és per sortir de la crisi i deixar en mans dels mateixos l’evolució dels beneficis?
Un altre tema en el que crec que no s’ha fet prou és en el tema de l’habitatge. Jo estic de lloguer, mai he tingut pis de propietat. Durant molts anys vaig sentir com la meva opció era llençar els diners (de fet poca cosa puc fer-hi perquè ni puc accedir a habitatges protegits ni puc aconseguir un crèdit per comprar-ne un en el mercat lliure). La greu crisi econòmica va posar a molta gent que confiava cegament en que el seu habitatge sempre pujaria de forma exponencial de preu en una situació molt greu. Aquesta situació en molts casos agreujades per divorcis. Ara que la situació comença a preveure que millorarà estem en el mateix punt. Els pisos tornaran a ser el principal element d’especulació i no un dret. Cal un canvi radical que permeti optar per formes més flexibles d’accés a l’habitatge, basades en el lloguer i en el plantejament de que no tota la vida necessitem el mateix pis.
Per tant davant de l’actual situació no tan sols hem de garantir mesures de protecció per als sectors que surten més afeblits de l’actual situació econòmica, sinó també mesures per evitar alguns dels elements que potser no van provocar estrictament la crisi però que sí que l’han fet més profunda i injusta.

Benvolgut senyor Ernest Maragall

Benvolgut senyor Ernest Maragall,
He tingut el plaer d’escoltar les seves darreres declaracions on afirma que la ciutadania està cansada i no recolzarà nous experiments o artefactes inestables o pretesament inestables. Potser té raó, però llavors tenim un problema i molt greu. Des del meu punt de vista quan en èpoques de crisi gairebé totes les formacions polítiques tendeixen a exigir del govern estabilitat, rigor, moderació, fortalesa, serietat, centralitat ... enlloc de radicalitat en els nostres principis estem ajudant a dissoldre les ideologies i per tant no li fem cap favor a la política. En situacions com aquestes és precisament quan cal ser més radicals en els nostres plantejaments. Es pot arribar a perdre el govern, però no podem renunciar als objectius del nostre govern d’esquerres. I possiblement és cert que bona part de la ciutadania està cansada del tripartit, però per molt motius, per errors propis, per pressions de determinats sectors i perquè la gent està cansada de la política.
Senyor Maragall, la nostra societat d’avui és més complexa. La gent té uns nivells d’informació molt alts, però alhora les pressions mediàtiques tenen més força que mai. La vida de la gent està sotmesa a una major inestabilitat, els camins personals no estan tan definits com anys enrere, les angoixes pels moments de crisi són més profundes, el nivell d’exigència de la societat s’ha incrementat, l’economia es globalitza ... davant d’això algú pot pensar que el que cal és que el govern sigui fort i estable, que sobretot sigui una garantia de gestió. Però jo crec que la gent d’esquerres hem de dir que aquesta no és la nostra via. Una bona gestió ens permetrà millorar la nostra eficàcia per transformar la societat, però davant de la complexitat de la nostra societat no ens ha de fer por la diversitat dins dels governs. La claredat està en el nostre plantejament inicial, per exemple des d’ICV diem que sols acceptarem formar part d’un govern d’esquerres, som els únics, és cert, aquí està la claredat. Sabem que tenim reptes molt importants, per exemple millorar la complicitat amb els sectors que ens són més propers, aprendre dels errors en el govern, cohesionar el govern sense renunciar a la diversitat, aconseguir recuperar la confiança en la política a través d’implicar a molta més gent ...
I això senyor Maragall ens diferencia. Nosaltres posarem tot el nostre esforç de cara a les properes eleccions en garantir uns resultats electorals que permetin seguir impulsant polítiques d’esquerres i fer-ho amb un major grau d’implicació social, de confiança política i de eficàcia en l’assoliment dels nostres objectius. Sé que per a vostès seria més senzill governar en solitari, especialment en una àrea com la seva, però pensi que potser hi ha gent que seguirà confiant en un govern d’esquerres perquè nosaltres hem defensat en l’ensenyament determinats valors que crèiem comuns d’una manera molt important. I segur que hi haurà gent que els vota a qui li costa entendre perquè ICV està al govern. Tenim feina per tant i crec que seria més eficaç plantejar-nos, un cop veiem el risc que hi ha, explicar junts que hem fet dins d’aquest artefacte inestable per canviar la societat i fer un compromís de que encara podem anar molt més enllà. Darrera les seves declaracions hi ha una crida a la claredat d’opcions polítiques, creu que determinades opcions no majoritàries podem ajudar a la imatge de la inestabilitat. Jo crec el contrari, davant de la complexitat actual no es pot respondre sols amb veus úniques. Cal convertir la complexitat de governar des de les esquerres plurals en un repte, no en un problema. Si el partit majoritari de l’actual govern creu que la fórmula actual no permet un govern estable i fort té tres opcions: guanyar les properes eleccions per majoria absoluta, canviar de socis o treballar per enfortir la fórmula actual. Què ens proposa?

Els Jocs d'Hivern han de congelar el govern de Barcelona?

És possible mantenir una actitud crítica d’ICV a la possible organització dels Jocs Olímpics d’Hivern i mantenir el govern municipal? Jo crec clarament que sí. I ho plantejo per diferents motius. El primer és una qüestió de lògica i de temps. D’aquí a que es celebrin aquests Jocs passarem per quatre mandats diferents (comptant l’actual). De veritat algú creu que els quatre mandats de govern a una ciutat han d’estar condicionats pels suports polítics a la candidatura de Barcelona pels Jocs d’Hivern?
En segon lloc perquè l’organització dels Jocs d’Hivern no han de suposar una transformació tan intensa de la ciutat. És cert que hi haurà elements que poden arribar a ser polèmics com la construcció de la Vila Olímpica o d’algun equipament esportiu de gran cabuda, però no hem de decidir el model urbanístic de ciutat. A nivell d’infraestructures tindrà més repercussió en les comunicacions amb els Pirineus que no pas a dins de la pròpia ciutat.
En tercer lloc sóc un gran defensor de la discrepància puntual dins d’un equip de govern. La societat és complexa i diversa i els seus govern poden expressar una part d’aquesta multiplicitat de punts de vista. No tindria sentit que un govern de coalició es comportés exactament igual que si fos un govern d’un sol partit. De la discrepància en sorgeix un debat profund i no és tan greu, segons el meu punt de vista, que de tant en tant s’expressi públicament aquesta diversitat d’opinions.
I en quart lloc el paper d’ICV al govern en aquest mandat i en els propers ha de garantir que en cas de que els Jocs d’Hivern es celebrin a la nostra ciutat hi hagi una tasca de seguiment important per tal de garantir que es compleixin els criteris de sostenibilitat o que no suposi un urbanisme que trenqui amb el model de ciutat que defensem. Ja vaig expressar que no tinc ganes que es celebrin els Jocs d’Hivern a la nostra ciutat, però també crec que això no ha de suposar cap obstacle per seguir construint, amb empentes i rodolons, la ciutat que ens agrada.

Memòria històrica ?

Avui m’agradaria vincular dues notícies de caire contrari que he viscut darrerament a l’entorn d’Horta-Guinardó i de la memòria històrica. Per cert sols com a anècdota el Lluís Martí Bielsa president d’honor de l’associació d’amics de les brigades internacionals, un dia em va comentar que ell no veia clar que hagués de treballar per recuperar la memòria històrica, perquè aquesta memòria ell mai l’havia perdut. Tenia raó. Altres no ho hem viscut i podem decidir ajudar a posar-la en valor, en la línia del que vol fer el Districte, o fer veure que no ha existit com pretenen altres.
A través d’un mitjà digital vaig saber que un alumne d’un Institut del Districte, no diré el nom per no remenar el problema, va presentar una queixa formal perquè en horari lectiu es fan activitats d’homenatge a la República. Potser és tan sols una anècdota però encara hi ha gent que avui dia creu que el respecte a la diversitat ideològica vol dir no recordar la barbàrie franquista, i evidentment no és així.
Per altra banda ahir vaig assistir a la visita que es va fer per tal de veure les actuacions de rehabilitació del Pavelló de la República, acompanyant a la Regidora Elsa Blasco. Hi eren presents Jordi Hereu, Joaquim Nadal i Pasqual Maragall entre d’altres autoritats. Va ser un acte en que es va recordar la necessitat, precisament, de no oblidar i per tant no és tan sols important salvaguardar l’espai arquitectònic d’aquest Pavelló sinó sobretot fer-lo un centre de referència en recerca històrica de la guerra civil. Al final de l’acte vaig poder parlar amb Andreu Mayayo, vicedirector del centre i ja vam acordar treballar per tal de garantir al Districte d’Horta-Guinardó un treball intens en difusió de la memòria històrica i els valors democràtics. No hem d’oblidar que a Horta-Guinardó comptem amb altres elements únics com les bateries antiaèries del Turó de la Rovira que aviat començaran la seva primera fase de museïtzació o el refugi trobat al Mas Guinardó.

Independents en política? Ja estem salvats !!!

Artur Mas en el seu darrer míting al Pavelló de la Vall d’Hebron va llançar la idea de que no comptaria sols amb els militants de CIU si arribava al govern, sinó que aniria a buscar els millors encara que no estesin a la formació política. També ha aclarit posteriorment que no es referia a càrrecs d’altres formacions polítiques sinó a gent de la societat civil que actualment no participa en política. D’entrada la proposta d’Artur Mas sembla impossible de rebatre, però m’agradaria matisar algunes coses, i aquest cop no ho faig perquè discrepi ideològicament, sinó perquè en el fons crec que la política és una altra cosa.
La seva declaració pot semblar una resposta a l’actual manca de credibilitat de la política. Es pot pensar que incorporar al govern a persones que no participen actualment de la política permetrà guanyar en credibilitat. Per tant en aquest sentit no hi estic d’acord. Hem de prestigiar la política i els partits. I una manera de fer-ho és incorporant a molta gent que actualment no milita. Si aconseguim que els sectors més actius de la nostra societat apostin per participar políticament aconseguirem una millora notable de l’acció política. Però no els hem d’incorporar al govern, sinó a la política. Sabem que els personalismes no acostumen a ser bons i en política acostumen a ser un desastre. Per tant l’objectiu és que la gent que vol contribuir a transformar la societat s’impliqui en política i si és el cas acabin participant del govern.
En segon lloc la seva declaració pot deixar entreveure un altre aspecte, que la ideologia compta poc en un govern. Així no aniríem bé i no ajudaríem a prestigiar la política. Per tant qualsevol partit ha de mirar d’atraure a la seva formació i a la seva acció de govern a les persones més preparades en el seu camp, però sempre que existeixi una clara complicitat ideològica. Per exemple no sols hem d’aconseguir el millor expert en mobilitat, sinó que hem d’aconseguir el millor expert que comparteixi el nostre model de mobilitat. La política no és gestió pura. La política és aconseguir la millor gestió per tal d’assolir uns objectius.
I el tercer element possiblement serà el més impopular per a molta gent. Jo crec en els partits polítics. Sé que queda estrany, però hi crec. Segueixo pensant que són una de les millors eines per a transformar la realitat. No és la única eina, però és necessària. I per tant jo tinc confiança en la gent que treballa dins de l’organització, que escolta a la gent, que participa al seu barri o a la seva ciutat i que aporta tot allò que comparteix a la seva organització política. A mi em fa molta il•lusió cada cop que alguna persona que no està en política per aconseguir un càrrec l’obté. I us asseguro que en conec força d’aquests casos. Crec en la política i en els partits. I a més hi crec tant que penso que hem de fer tot el possible per canviar-la de forma radical.
Per tant segur que qualsevol govern pot incorporar a persones independents, però cal que sigui per reforçar un projecte polític i per aportar elements que sumin al govern.

Consells de barri, comencem a tenir conclusions.

Al Districte d’Horta-Guinardó estem vivint el procés de constitució dels Consells de Barri, com que en tenim onze això ens està porta a una intensa agenda, però alhora em permet poder donar-li força voltes a això de la participació ciutadana. I la veritat és que tinc més reptes que respostes, però sí que he trobat alguns elements interessants que vull avançar, tot i que sí que en parlaré més quan acabem el procés. De moment hem celebrat 8 dels 11 consells de barri, per tant ja començo a tenir una bona foto.
Els consells de barri són espais de participació que es reuneixen de forma ordinària dos cops l’any i on hi participen els grups municipals, les entitats i els veïns i veïnes que vulguin. I com que no és senzill treballar a fons amb una estructura amb alta assistència de gent i que d’una sessió a una altra pot ser gent diferent, es crea una comissió de seguiment per tal de treballar de forma més intensa sobre els principals aspectes del barri. I el darrer element a tenir en compte és que es crea la figura de la vicepresidència que recau en una persona de reconeguda trajectòria en el moviment associatiu. A Horta-Guinardó l’equip de govern ha convidat a presentar-se a la presidència de la Coordinadora d’Entitats allà on existeix (Horta, Guinardó i Can Baró)i a la resta de barris a la presidència de l’AVV. A la Teixonera per absència de les dues entitats ho hem fet a la Comissió de la Festa Major.
Una de les primeres conclusions és que pot ser un bon espai de treball, tot i que tenim molts reptes. Aconseguir crear un espai de debat permanent no és fàcil, tots haurem de saber adaptar-nos tots plegats. El govern per cedir espais de debat real, els grups municipals de l’oposició per participar al marge de les disputes tradicionals, les entitats per aprofitar l’ocasió sense por a perdre protagonisme i la resta de la ciutadania per oblidar-se del seu àmbit més immediat i tenir una visió de barri.
I sols voldria remarcar una curiositat. Als dos barris on s’ha produït una crítica al procés de constitució dels Consells de Barri ha estat allà on el moviment associatiu està més dividit. Casualitat, culpa del govern o bé és que en el fons el procés posa en evidència la realitat?

Jo de gran vull ser tertulià

Ara ja començo a tenir-ho clar, jo de gran vull ser tertulià. Alguns parlen d’allò que en saben però clar no són dels que triomfen. Jo vull ser dels millors, d’aquells que saben i parlen de tot. Jo vull ser com ells i com ella, perdó com elles. Arribes a l’emissora de ràdio, anant cap allà potser sí que t’has mirat una mica els diaris, arribes i et posen un cafè i et demanen, per anar escalfant que diguis una cosa bona i una cosa dolenta del dia. I després ja t’hi llences. Que es parla de la borsa, cap problema. Que es parla de les eleccions a Belize, ets un especialista. I si cal de futbol, de cultura o de qualsevol cosa. Per això vull ser tertulià, no per guanyar diners o ser mediàtica, perdó altre cop, mediàtic, sinó per tenir la saviesa universal. Sols des d’aquesta saviesa pura es pot entendre per exemple que em carregui a determinades formacions polítiques acusant-les d’estar ancorades en el temps tot i tenir una trajectòria política personal amb poca clarividència de futur. O sols des de la gran experiència i saviesa en tècniques per fer front a situacions límit i afrontar incendis devastadors es pot qüestionar amb tanta contundència les decisions que alguns bombers van prendre. Repeteixo sols des de la saviesa absoluta es pot qüestionar la decisió de gent que es deixa la pell en el dia a dia i que en un fatídic incendi van perdre la vida companys seus. Segons quins qüestionaments sols es poden fer des de la saviesa absoluta o des de la mala fe. Però segur que en saben molt. Jo no en sé, encara de tot això, jo puc demanar transparència i que s’aclareixin les coses, jo puc mirar de posar-me en la pell d’algú que havia de prendre decisions en un moment caòtic, jo puc pensar que hi ha coses a millorar. Però jo no tinc la saviesa absoluta i per això vull ser tertulià, per tenir-la. I a més ser tertuliana política, perdó tertulià, no m’obligaria a donar-li una volta més a tot allò que passa en la política, tindria prou amb criticar, cosa que no passa en altres àmbits. Un dia vaig sentir algú que deia que un bon crític de cinema no era aquell que demostra els errors de les pel•lícules, sinó aquell que aconseguia que la gent veiés més i millor cinema, pe`ro això es veu que no passa en el camp de la política. Ara ja tinc 42 anys i no sé si arribaré a temps de la saviesa suprema i poder ser tertulià, a veure si un dia la Pilar m’ho explica.