Nou lideratge d'ICV a les catalanes

Quan vaig comentar que posava una enquesta al meu blog sobre si la decisió de Joan Saura de no presentar-se com a cap de llista d’ICV-EUiA a les properes eleccions, perjudicava o beneficiava a la coalició en Marc va comentar en el Facebook que això no hauria d’afectar, però sí qui assumiria el cap de llista. Realment no serà senzill. Cal destacar algunes coses que són importants. En primer lloc ICV té un electorat força ideològic i conscienciat, és a dir decideix si ens vota o no cada vegada. I ho fa habitualment per uns valors concrets i per tant atenent menys al líder concret que es presenta. I això té avantatges i inconvenients. De fet a les darreres eleccions generals en Joan Herrera va patir aquesta situació. Un valoració força positiva com a candidat, però en canvi un resultat que no s’ajustava a aquest sensació. Hi ha persones del nostre entorn electoral que possiblement no han compartit la nostra tasca de govern a Interior i que poden decidir reflectir-ho a les eleccions catalanes. El fet que el candidat o candidata no hagi tingut aquesta responsabilitat al Govern pot fer repensar el seu vot? No ho tinc clar. A més cada cop tinc més la sensació que els resultats electorals es decideixen, en gran part, al final de la campanya i en funció de la televisió.
La persona que encapçali la llista sí que definirà uns valors i unes prioritats i això sobretot és important per reforçar determinats sectors dels nostres votants, no tant per aconseguir noves bosses de vots. Diuen que les persones amb més possibilitats són Raül Romeva, Dolors Camats i Joan Herrera. En tots tres casos el valor de la renovació generacional estaria garantit, però en el fons tenen també perfils amb accents diferenciats. Totes tres persones crec que podrien fer bé aquesta tasca i a més són tres persones a les que els hi tinc una confiança personal. Jo tinc clar qui voldria que ocupés aquest lloc, però si en Joan Saura no ho ha volgut dir, jo no seré menys.
Ara també s’està plantejant la possibilitat de que hi hagi primàries perquè es presenti algun candidat alternatiu. Si és així em semblarà perfecte. Sóc de l’opinió (potser minoritària) que una persona escollida entre diversos candidats amb un 60% dels vots d’unes primàries està més legitimada que una persona que aconsegueix el 90% dels vots sense candidatures alternatives. Si la “proposta oficial” és qui m’imagino entre les tres persones que abans he esmentat tinc clar que defensaré amb passió a la “candidatura oficial”, però veuré bé que altres persones impulsin una candidatura alternativa. Estic convençut que del procés d’elecció del candidat o candidata d’ICV-EUiA a les eleccions en sortirem enfortits coma organització i en millors condicions per afrontar la campanya electoral, i al setembre ja parlarem del nom.

Barça i urbanisme

Hi ha gent que el millor que pot fer és callar. Una d'aquestes persones és sens dubte en Joan Laporta. Les seves declaracions acostumen a ser desafortunades. Té un aire arrogant, despectiu. La seva gestió com a president del Barça està plena de petits gestos d'aquests. Fa uns dies mostrava la seva queixa perquè encara no hi havia acord polític per la reqüalificació del Miniestadi. La seva actitud no és tan sols de discutir un projecte, cosa a la que òbviament hi té dret, la seva actitud és la de donar per suposat que les institucions s'han de posar al servei del Barça, i en això discrepo del tot, sóc culé però abans de tot tinc un model de ciutat i de política. ICV-EUiA ja ha anunciat la seva oposició a la transformació dels terrenys del Miniestadi tal com s'està acordant. I ens oposem per coherència amb el que pensem del que ha de ser la ciutat i la relació entre el sector públic i privat. I serem coherents amb el que hem plantejat a d'altres ocasions i a d'altres llocs. L'interès d'una entitat privada (fins i tot el Barça) no pot estar per damunt de l'interès públic. Perquè acceptant segons quina reqüalificació estarem retallant equipaments, zones verdes o habitatge protegit, poca broma. Segurament hi haurà acord per la reqüalificació sense el suport d'ICV-EUiA. Perquè hi ha formacions polítiques que tenen clar quan poden fer votacions amb un sentit estètic i quan han de fer votacions defensant uns interessos. I reconec que pot ser un debat poc fàcil. Si preguntéssim a la gent del carrer si una operació urbanística ha de primar una entitat privada o el barri la resposta majoritària segurament seria el barri però si preguntéssim en el cas del Barça la proporció potser seria una altra. Tal com està plantejat l'acord no hi podem donar suport, potser no tothom ho veurà igual, però com a ICV-EUiA hem d'apostar per la coherència.

Tècnics i tècniques de barri a Horta-Guinardó

Ara que ja hem informat als grups municipals i s’ha fet arribar una carta a totes les entitats del Districte, potser és el moment que us informi, tal com algunes persones m’heu demanat, dels tècnics de barri d’Horta-Guinardó. Crec que les 7 persones que han estat escollides tenen una gran qualitat i una gran varietat, fet que donarà molta riquesa a l’equip de treball. D’aquestes 7 persones 5 feien ja la seva feina al Districte i dues són incorporacions de Gràcia i Eixample.
Aquesta és la distribució,


Marta Isbert Font d'en Fargues / La Clota
Joan Cerdan Sant Genís/Teixonera
Teresa Torres Carmel
Pilar Moros Horta
Cecília Collado Guinardó
Pilar Causapié Can Baró/Baix Guinardó
Núria Rodríguez Montbau/Vall d'Hebron

Joan Saura, em trec el barret

Joan Saura ha anunciat al Consell Nacional d’ICV d’ahir dissabte que no es presenta a les primàries per escollir qui encapçalarà la candidatura d’ICV-EUiA a les properes eleccions catalanes del 2010. D’entrada, sense haver-hi pogut reflexionar ni parlar amb gaire gent, el primer que vull dir és que la decisió de Joan Saura crec que és positiva per a ICV. Crec que el canvi és oportú i que com a formació era necessari un nou lideratge.
Però avui volia destacar una cosa més important. Em trec el barret per com ho ha fet Joan Saura per anunciar la seva decisió. Ho ha fet en el marc del Consell Nacional, un gran respecte de cara a la gent que forma part de la direcció (és dels pocs dies, reconec, en que m’hagués agradat ser membre del Consell Nacional). Ho va fer sense filtracions a la premsa, garantint la confidencialitat de la seva decisió. Ho va fer en un bon moment polític pel govern, amb el finançament aprovat i el govern consolidat. Ho va fer en un moment en que les enquestes preveien un bon resultat per a ICV-EUiA. I ho ha fet sense que s’hagués obert el debat sobre la seva successió. De fet Joan Saura ha fet una cosa, fer les coses bé, fer allò que toca, però no és senzill fer-ho en política i encara és més difícil quan resulta que estàs al capdavant d’una organització, amb tota la pressió que ha suportat interna i sobretot públicament.
Sabeu que més d’un cop he parlat de les errades que al meu entendre ha comès Joan Saura i ja he dit al principi que creia que era oportú que no repetís com a cap de llista. Però també considero, i amb molta més convicció, que Joan Saura ha estat un magnífic president d’ICV. Sols caldria recordar que quan va assumir la presidència de l’organització es parlava fins i tot de la dissolució d’ICV o de la integració al PSC. Es parlava de la indefinició ideològica. Vivíem moments molt durs i va saber construir un projecte de futur. I com a membre de l’equip de govern clarament dues etapes. El primer govern demostrant la seva gran capacitat política i ajudant a consolidar un govern que semblava molt inestable. En el segon, al capdavant de la Conselleria d’Interior és on el temps sabrà situar les coses al seu lloc. Altres dies en puc parlar, però com diria en Pujol, avui això no toca. Crec que és interessant anar coneixent les reaccions de la gent d’ICV, de moment ja he vist que en Joan Herrera ha escrit al seu blog. Per cert, no sé perquè m’ha vingut ara això al cap, però aviat haurem de començar a parlar de qui serà candidat o candidata d’ICV-EUiA a les properes eleccions catalanes.

ICV i MPGM Carmel

Avui s’ha aprovat provisionalment la MPGM del Carmel al plenari de l’Ajuntament de Barcelona, de fet no fa ni 10 minuts. Resa pendent l’aprovació definitiva per part de la Generalitat, i ara ja podem anar fent balanç de coses. I m’agradaria avui respondre a una de les acusacions que al llarg dels darrers mesos he hagut de sentir. Ara crec que ho puc contestar, per prudència i perquè s’ha demostrat perquè ho fèiem. Hi ha gent que ha acusat a ICV-EUiA de no anar a visitar com a formació política les zones afectades per la MPGM, demostrant així el nostre desinterès. Crec que ara ja és fàcil d’entendre perquè no ho hem fet. ICV-EUiA està al govern de la ciutat i lidera l’equip de govern del Districte d’Horta-Guinardó, amb la regidora Elsa Blasco al capdavant. La nostra aportació més important ha de ser en el marc del govern, aportant allò que treballem al carrer, però no fent visites com a grup municipal bàsicament folklòriques. L’Elsa Blasco i altres persones d’ICV-EUiA han visitat les zones però en funció dels seus càrrecs i les seves responsabilitats. Ho ha fet l’Elsa i ho ha fet l’Anna Mir com a consellera d’urbanisme d’Horta-Guinardó. I altres persones que formem part d’ICV també hem fet, des del nostre lloc de treball, un seguiment del tema com sobretot el Toni o jo mateix. L’oposició és lògic i necessari que visiti les zones afectades en qualitat de grup municipal o formació política. En alguns casos per donar a conèixer el seu posicionament (ja veieu que m’enganxeu suau) i en d’altres casos per prendre decisions i ajudar a l’aprovació provisional. Per tant no tenia sentit visitar les zones en qualitat de partit, primer perquè ja coneixíem tots els temes, en segon lloc per evitar la demagògia i en tercer lloc perquè les nostres propostes per aquests sectors ja havien quedat explícites en el nostre programa electoral.
No haver visitat les zones no ha estat, però, un impediment per no fer la nostra feina com a formació política. Ens hem reunit diverses vegades les persones que hem estat més al darrera del tema, hem fet reunions amb altres persones de l’organització que estan molt presents a la vida del Carmel, la Font d’en Fargues i Horta, hem estat coherents amb el nostre programa electoral. L’aportació de la nostra gent a l’aprovació de la MPGM ha estat fonamental, com ho ha estat l’aportació del PSC i d’ERC. Jo no entraré a posar percentatges però us asseguro que l’esforç ha estat de molta gent. I des d’ICV-EUiA hem actuat amb molta prudència, evitant al màxim fer gestos que molestessin o poguessin encallar el procés. Hem preferit una feina seriosa i discreta a fotografies o agraïments. La política no és senzilla d’administrar. Si haguéssim anat com a partit, tot i estar al govern, alguns dirien que estàvem fent campanya. Si no hi hem anat alguns diuen (potser els mateixos, tot s’ha de dir) que ens hem despreocupat. Com a ICV-EUiA hem aportat el millor de nosaltres mateixos, propostes, idees i capacitat de negociació (a part d’errors, sens dubte) i també hem aportat el nostre millor capital humà, encapçalat per l’Elsa Blasco.
Quan algú diu que les formacions polítiques no connectem amb la realitat pot tenir una part de raó, però us asseguro que encara que volguéssim desconnectar del que passa al carrer no ens deixarien. En aquest cas gent nostra com l’Anna, el Víctor, el Josep Maria, l’Antonio, el Toni, el Marc ... han estat constantment donant-nos la seva visió personal des dels barris. I seguirem treballant en el sentit d'impulsar la MPGM del Carmel segons allò que hem aprovat, amb garanties per a les persones afectades i amb eines participatives de seguiment.

Sobre ètica, política i dignitat

Aquest article sols es pot entendre en el debat que estic seguint al Facebook, a la resta de persones us demano disculpes i espero que seguiu el debat. Hi ha coses que necessiten molt temps per debatre i per tant escriuré una nova nota i les que calgui. Com he dit abans hi ha coses que no es poden fer, veig que no sols hi ha demagògia en el món de la política. Seria com si jo pretengués pensar que cada vegada que parlo amb un artista o creador ho faig amb l’SGAE. Jo he aportat un document que és un decret de la Generalitat. No és cert el que dius que et paguen uns dies, es requalifica el terreny i llavors ja no pots aspirar a comprar-te el pis. Una persona afectada urbanísticament té uns drets que li garanteixen habitatge. I en podríem parlar molt. Quin és el dret que cal garantir sempre, el de l’habitatge o el de la propietat? Hi ha persones que compren un habitatge afectat urbanísticament i després demanen que es desafecti per garantir els seus drets. Quins drets? Els drets a l’especulació? Perquè aquestes persones van comprar un 50% o 60% per sota del preu del mercat, si aquest habitatge es desafecta aquest import on va a parar? Està clar. Conec a molta gent afectada de Tres Turons, m’hi he reunit, he parlat moltes vegades. I és lògic que defensin mantenir el seu habitatge i que si al final els expropiïn ho facin en condicions, sols faltaria. T’asseguro que dedico moltes hores a escotar a la gent, a parlar i a negociar i des d’aquesta feina et puc dir per exemple que el nivell de confiança que han expressat els veïns del Carmel afectats per la MPGM del Carmel ha estat molt alt. Queda gent amb la que no hem arribat a un acord, però t’asseguro que si no s’hagués fet una feina molt important, persona a persona, no podríem aprovar un pla que significa 391 afectacions amb aquesta calma social. Les mobilitzacions en contra de la MPGM del Carmel van ser molt fortes al principi del procés i ara són molt més dèbils, i no per cansament sinó per convicció. I als Tres Turons potser passarà exactament el mateix. A mi no em preocupa el debat i la discrepància, perquè jo no crec que tingui la veritat absoluta i perquè a més l’experiència em demostra que allà on hem discutit molt el procés ha anat bé al final. Potser és que perdo el temps parlant i contestant en el blog i facebook i no m’entero de les comissions. Ja he participat als processos de Plans Urbanístics de la Teixonera, la Clota i Carmel i encara segueixo vivint de lloguer. No aconsegueixo trobar al constructor que m’ha de regalar els pisos, ni l’entitat financera que em doni un crèdit per comprar un pis a Barcelona, de fet com a polític sols he aconseguit que una escola d’hosteleria em regali per Nadal una barra de torró. Siguem seriosos, això no és una orgia de la Màfia. No existeix la impunitat ni la corrupció generalitzada. Com explicava la Imma hi ha molta gent treballant seriosament i segur que trobarem casos de corrupció, d’engany o d’altres delictes o fets criticables èticament. Però és molt senzill viatjar en els arguments, d’un lloc a un altre i d’aquesta administració a la següent. Poso la mà al foc que en el procés de discussió del Carmel no hi ha cap corrupció i no hi haurà cap en el de Tres Turons. Hi haurà gent que no estarà d’acord, però d’unanimitats no es viu, perquè vol dir que no s’acorda res. Pensar que tota la societat és bona, innocent i que lluita dia a dia per sobreviure sense cap interès privat i que una petita classe política s’enriqueix, explota, s’equivoca sempre i viu en la impunitat pot ser un argument per una sèrie de ciència ficció. L’altre dia un grup de veïns va venir al Districte a queixar-se de les obres d’un carrer, els vam atendre (com fem amb tothom que ho demana), estaven convençuts de representar a tot el barri en contra d’una administració prepotent que eixamplava les voreres sols per garantir millor l’accessibilitat. Al final un veí va ser prou clar, eixamplant voreres trèiem l’aparcament del carrer. Vam comentar que en aquell carrer la majoria de gent tenia aparcament a casa i va contestar que ell també, però que els 4 cotxes que tenia la família no li cabien. Quan vam obrir una sala de venopunció a la Vall d’Hebron algunes entitats ens asseguraven que representaven a tots els veïns i segur que s’ho creien, entre d’altres coses perquè no consideraven veïns a les persones amb toxicomanies. Les coses són molt més complexes.

Decret Haus i habitatge per a reallotjats

Un dels punts que encara està aixecant debat al voltant de l’aprovació de la MPGM del Carmel i que seguirà en projectes pendents encara d’aprovació provisional com és el dels Tres Turons és quina és la compensació que rebran els afectats que han de deixar casa seva. En aquest sentit també havia d’atendre una demanda de debat sobre aquest tema del Txiki Trepax. En aquests moments les condicions de reallotjament per a una persona afectada urbanísticament estan regulades pel decret HAUS (Habitatges destinats a fer efectiu el dret de reallotjament) de la Generalitat de Catalunya del 19 de maig de 2009. Us recomano que us ho mireu, perquè jo no faré un article tècnic sobre expropiacions, no en sé i podria donar alguna dada malament. El decret HAUS sí que representa un canvi molt significatiu en aquest tema. Primer de tot estableix la figura de l’habitatge per a reallotjament urbanístic per primer cop. Estableix unes condicions clares per a tothom. Estableix uns preus equiparables als de mercat.
Un altre element important que voldria destacar és que a partir de l’aprovació provisional de la MPGM del Carmel està circulant la idea que el preu que es pagarà per habitatge es treu a partir dels números que apareixen a la memòria del pla. No és així. El preu vindrà definit per aquest decret Haus al que feia referència i els preus s’establiran a partir del moment en que s’iniciï l’expedient. Per tant les condicions que regulen les expropiacions estan avui dia molt més clares i són més justes per a la persona afectada. De totes maneres cal recordar que en molts casos s’arriba a acords, fins i tot abans del decret Haus i de fet poques vegades els preus de les expropiacions acaben generant polèmiques socials.
Una altra cosa diferent és el valor personal o sentimental que té un habitatge per a les persones, però això no és objectivable. Sols entenent que el benefici comú de la societat està per damunt de la propietat privada podrem millorar la ciutat en un sentit progressista. Sols entenent que darrera d’això hi ha persones concretes podem entendre que cal fer el màxim de millores amb el mínim d’afectacions. Les persones que viuen al Carmel o a Tres Turons i que resulten afectades pel planejament urbanístic tindran unes condicions justes d’expropiació, però si consideren que no és així podran dur a terme totes les actuacions legals que considerin necessàries per a defensar els seus drets.

Fundació Tres Turons i Salut Mental

Dijous passat vaig assistir a la festa d'estiu de la Fundació Tres Turons que es dedica al tema de la salut mental. La festa es celebrava a l'Espai Jove Boca Nord i la veritat és que em va semblar molt interessant. En primer lloc perquè clarament es tractava d'una festa i a vegades això no es té clar. Es va fer en directe l'emissió del programa número 100 de la porta de Tannhäusser que usuaris de Tres Turons fan a Boca Ràdio. Un programa realment interessant que podeu seguir a través dels podcasts a Internet. Em vaig comprar la samarreta commemorativa, com a suport però sobretot perquè hi surt la frase de Blade Runner que dóna nom al programa (“He vist naus cremant més enllà d’Orió...) una de les millors escenes de la història del cinema. També es va projectar un curt fet per usuaris i usuàries que tractava el tema de la malaltia mental amb molt d'humor i amb una visió, perdoneu-me el joc, molt sana. La festa també va tenir el sorteig de lots de productes dels horts que gestiona l'entitat a la Masia de Can Soler, un berenar i la rumba en directe de Rumba Tarumba. També vaig tenir l'ocasió de comprar una fotografia que em va agradar molt en el "mercat" de treballs que havien fet als tallers de l'entitat. Però de la festa també vaig sortir-ne tocat. Darrera l'alegria de la gent i de la bona feina que fa la Fundació, hi ha una situació molt desconeguda per a mi, la malaltia mental. Reconec que em costa saber com apropar-me a les persones que pateixen una malaltia mental. En primer lloc perquè darrera de la malaltia mental hi ha tipologies molt diverses de persones. Gent que està plenament integrada a la societat, gent que pateix una clara dificultat d'independència funcional, gent que està al nostre costat i no sabem que pateix una malatia mental. I també reconec que tinc una greu manca d'informació. No tinc clar com afrontar la meva relació amb una persona bipolar, psicòtica o depressiva. Vaig anar a la festa per saludar a una gent que fa una bona feina al Districte, però vaig marxar amb moltes sensacions personals i amb moltes preguntes. Aquesta és una de les gràcies de la meva feina, entrar en contacte amb múltiples realitats, algunes d'elles desconegudes per a mi. Potser comencem a trencar barreres socials que no aïllin a la gent amb malalties mentals, però segur que queda molta feina per fer. Cal fer-ho amb informació i sobretot acostant-se a la realitat. Jo dijous passat vaig veure moltes coses interessants i moltes mirades per descobrir. I permeteu-me que acabi amb un acudit que ells publiquen en el seu butlletí. "En què s'hi semblen un bipolar i una pila, que els dos tenen dos pols i consumeixen liti". Aquest bon humor és sens dubte una de les coses que dijous em van transmetre a la seva festa.

MPGM Carmel, una gran notícia

Hi ha acord polític per l’aprovació de la MPGM del Carmel. És una magnífica notícia per tota la gent que crèiem necessari un pla que permetés actuar de forma intensiva en un barri que es va construir amb un gran nombre de mancances i que no pot resoldre els seus problemes sols amb inversió municipal per anar corregint determinats aspectes, sinó que necessita una transformació profunda amb eines urbanístiques i de planejament que requerien un eina com la MPGM. Afrontar reptes de transformació com el passatge Sigüenza, Bernat Bransi, Manxa-Fastenrath ... requereixen d’un procés important, no són simples maquillatges com alguns han volgut presentar.
La MPGM permetrà guanyar espai públic (zona verda i lliure), generar nous equipaments en un barri amb fortes necessitats, permetre l’accessibilitat i la millora de la mobilitat o guanyar qualitat de l’espai públic àrees que actualment tenen mancances importants. I es farà en un període de temps raonable de vuit anys i amb gestió pública.
I a més la MPGM que s’aprovarà el proper divendres garantirà que el patrimoni històric i cultural del barri d’Horta que semblava amenaçat en el sector 14 no només es conservi sinó que esdevingui públic.
Com en tot pla urbanístic hi pot haver-hi gent a favor i gent en contra, sols faltaria, però crec que no es pot negar que el pla millora significativament el barri i que a més en cap cas pot suposar un exemple d’especulació. Segur que en parlarem molt més d’aquest planejament. Escriuré sobre el procés, sobre els aspectes patrimonials o sobre el paper d’ICV en aquesta llarga història. Sols una darrera reflexió. Aquest planejament que s’aprova provisionalment el proper divendres és fruit d’un debat molt profund. Molta gent hi ha intervingut, polítics, tècnics, plataformes, entitats, veïns ... ningú es pot atribuir en exclusiva la maternitat o paternitat de la MPGM del Carmel, però tampoc ningú podrà negar-nos que tots hi hem aportat.

MPGM Carmel i Toni Coll

Sembla ser que ja s'ha assolit un acord polític que permetrà l’aprovació de la MPGM del Carmel. Dedicaré algun article a explicar què significa aquesta aprovació, com la valoro i quines conseqüències tindrà pels barris. Si hem aconseguit aquest acord, que serà una bona proposta, serà gràcies a molta gent que des de diversos punts ha lluitat per tal de millorar les condicions del Carmel i d’Horta. Hi ha una voluntat política de l’equip de govern que ha estat clara amb l’Elsa al capdavant, hi hagut l’actitud de trobar acords d’ERC, la feina molt intensa de nombrosos tècnics i també, sincerament, les aportacions d’entitats i persones afectades que en alguns casos han defensat legítimament els seus interessos o els interessos col·lectius. De tot això i del Pla en parlaré, però avui volia destacar altres “petites” coses. Durant molt temps s’ha plantejat que ICV-EUiA no ha visitat la zona, que no s’ha reunit amb els afectats, que s’ha despreocupat. Hem actuat amb prudència i serietat. I hem treballat a fons en aquest tema, que ningú ho dubti. L’Elsa Blasco ha fet una intervenció sense liderar públicament el procés però tenint clar cap a on calia avançar i ha sabut intervenir en els moments clau. Però nosaltres no intervenim com a partit, aportem el millor de nosaltres al govern i a tots els processos. En aquest sentit avui volia destacar la feina d’una persona imprescindible en el procés, Toni Coll, el responsable de participació de l’Agència. Quan es va incorporar a l’equip de l’Agència deixant la seva feina de fotògraf estic segur que no es podia imaginar quina feinada li venia a sobre. Ha estat una persona que s’ha implicat a fons, que s’ha reunit amb centenars de persones, que participa activament de la vida del Carmel. El procés participatiu ha estat exemplar i ho ha estat a partir, en gran part, de la seva aportació personal. Que ningú ho oblidi no tothom és igual, ni a la política, ni a la vida institucional, ni personalment. En aquest sentit no oblidem el que representa l’aportació personal de gent que va molt més enllà de la seva obligació laboral. El Toni Coll ha defensat la MPGM del Carmel però sobretot ha treballat per millorar el projecte, per escoltar a la gent, per transmetre els neguits. Al darrer plenari algú va dir que la Regidora no anava als llocs perquè enviava als assessors. Saber crear un equip, generar complicitats i confiar en la tasca de la gent no és un problema, al revés. I en aquest sentit és evident que l’equip de govern té en el Toni Coll un referent fonamental per fer una bona feina sense estridències. No sé si al Toni li agradarà que hagi escrit això, però jo m’he sentit en l’obligació de fer-ho. Per tal de dignificar la política cal posar en valor a la gent que s’ho mereix.

30 anys ajuntament democràtics a Sant Martí

He assistit a l’acte del 30è aniversari d'ajuntaments democràtics al Districte de Sant Martí. Hi he assistit com a exconseller d'ICV del Districte. Van ser prop de 6 anys de records imborrables en la meva vida política. Hi vaig accedir com a conseller en un moment difícil per a ICV, just després d'una escissió interna, substituint a qui havia estat un bon conseller, en Pere Mariné. El primer que vull recordar ara d'aquell moment és la seva honestedat. Tot i el moment complicat a nivell intern em va acompanyar en el procés i em va fer un magnífic traspàs. La meva experiència política fins aquell moment havia estat sempre interna, com a coordinador d'organització de Joves amb Iniciativa i amb responsabilitats dins de l'agrupació de Sant Martí. També tenia una àmplia experiència en el moviment associatiu del Poblenou. Però ser conseller em va donar una visió molt diferent i necessària del meu compromís polític. A l'acte hi van participar com a ponents 10 persones, fet que ja ens indica que no va ser precissament un acte àgil, resumir 30 anys no és fácil, però alguns haguessin pogut fer un major esforç. Es respirava bon ambient i és cert que en els Districtes la polèmica política pot ser forta, però alhora les relacions entre els diferents grups municipals poden ser molt intenses. Podria explicar moltes anècdotes, propostes que vaig aconseguir introduir, propostes que em van despreciar, plenaris moguts, insults ...Ha estat bé el reconeixement públic a tota la gent que des de les diferents organitzacions polítiques hem contribuit, igual que el moviment associatiu i de tot el personal tècnic, a millorar la qualitat de vida dels barris de Sant Martí. Com a històrics una Regidora i un Regidor destacats, Núria Gispert i Joaquim de Nadal. com a ICV-EUiA podem sentir-nos contents de bona part de l'aportació que hem fet al Districte. La feina del Pere, el Joan, la Montserrat, el Carles, la Laia ... la situació als nostres barris seria diferent.

Patrícia Gabancho parla dels Tres Turons

El passat 8 de juliol la periodista Patrícia Gabancho va escriure un article al diari el País on plantejava la seva posició sobre el projecte de remodelació de Tres Turons. És evident que tothom té dret a posicionar-se a favor o en contra d’un projecte urbanístic o de la seva gestió, però hi ha aspectes que no es poden dir amb tanta alegria, segons el meu punt de vista. “Es un parque a medio establecer, que tampoco hace falta gastarse mucho dinero en algo que ya existe”. Primer error, el Parc dels Tres Turons no existeix, com a mínim no existeix res que s’assembli al projecte que es vol desenvolupar. Amb aquest criteri mai invertíem ni un euro en cap carrer, perquè ja existeix. La veritat és que si sha mirat el projecte de Parc dels Tres Turons veurà que precisament el que cal és una inversió molt profunda. També planteja que “el Ayuntamiento, puesto a dibujar el parque a su gusto las ha afectado”. Doble error. El Parc delimita una nova dimensió menor de la plantejada inicialment per tal de fer-lo possible. El projecte de Parc parteix d’una proposta del reconegut ecòleg Ramon Folch i per tant l’Ajuntament no ho fa al seu gust, sinó amb criteris (que es poden compartir o no, però amb criteris) i en segon lloc val la pena recordar una cosa, l’actual projecte desafecta cases, no les afecta i això és fonamental. I també planteja una nova perla, al meu entendre demagògica, “El parque está ahí, sin merma. ¿Hace falta despojar a esos vecinos de su pasado?”. Primer de tot les situacions vitals i personals de cada habitatge són diferents als Tres Turons, hi ha molta gent que ja va comprar afectat i per tant un preu inferior al mercat, gent que ha heredat la seva casa de la família, gent que hi ha viscut tota la vida i gent que ha arribat fa poc, molt poc. De totes maneres Patrícia Gabancho reflexiona sobre un aspecte que darrerament he sentit diversos cops, el dret de la ciutadania a mantenir el seu habitatge i a no ser afectat i reallotjat per un pla urbanístic. En aquests casos sempre recordo el mateix. Aquesta gent defensa que va ser un error obrir la platja a la ciutat i garantir que s’hi pogués accedir de forma fàcil? O és que algú es pensa que no vivia ningú en la transició entre el Poblenou i la platja? O és que algú es pensa que no es va reallotjar gent per obrir el parc del Guinardó cap a la muntanya? Molts dels grans projectes urbanístics que s’han fet en aquesta ciutat i en qualsevol ciutat han significat afectacions i rellaotjaments. Portar el tema al terreny partidista com pretenen alguns cartells del Turó de la Rovira és un error des del meu punt de vista i tractar amb lleugeresa aquest tema, com si fer projectes urbanísitcs fos robar el passat a la gent és un altre greu error. El problema no ha de ser aquest. Hi ha dues qüestions claus en aquest tema. Una primera que es pot debatre i una segona que o admet discussió. La primera qüestió és quin model de Parc volem i quines mesures s’han de prendre per aconseguir-ho, i aquí n’ haurem de parlar molt. La segona qüestió no es pot discutir, cal garantir un bon procés informatiu i un reallotjament just quan sigui necessari.

Ho celebrem?

Diuen que s’ha tancat un acord pel finançament i que és un bon acord. M’ho crec. I ho faig per criteri d’autoritat, perquè jo de finançament en sé tant com de la reproducció de la medusa a l’Àfrica, és a dir res. Però confio en el criteri establert pel tripartit i en el fet que comencen a sumar-se a la felicitació per l’acord els agents socials. I estic content per diverses raons. La primera és per la necessitat urgent de finançament que tenia el nostre país. La situació diuen que era dramàtica i en aquestes condicions era molt difícil governar a Catalunya. En segon lloc perquè el finançament no és una cosa etèria, sinó la possibilitat de concreció de polítiques reals. El sistema educatiu (més enllà de la LEC), l’atenció sanitària o els serveis socials són aspectes que necessitaven de més recursos, espero també que això permeti que el Metro arribi quan toqui al carmel i que en facin una bona urbanització. En tercer lloc estic content per justícia, Catalunya ha de començar a fer passos ferms envers uns nivells molts més grans de respecte per pert de l’estat i sens dubte ha d’avançar sense límits envers la seva plena autodeterminació i l’exercici de la seva sobirania nacional, la notícia d’avui va bé en aquest sentit. I en quart lloc estic content perquè això ajuda a treballar en contra del desprestigi polític. Hi ha persones i formacions politiques que s’han deixat la pell per millorar el nostre finançament, és a dir la millora de les nostres condicions de vida quotidianes i per tant han fet la seva feina, però l’han fet bé. No entraré ara a dir qui ha estat més decisiu, jo no ho he estat, això segur. En aquesta primera valoració d’urgència sols volia expressar algunes sensacions, altres parlaran de números, altres començaran a dir que han estat ells les estrelles, i altres ens voldran vendre que ens hem euqivocat. Jo he decidit fer una cerveseta per a celebrar-ho.

Qui governarà a Barcelona?

Com veieu he penjat una enquesta en el blog sobre qui governarà a Barcelona. He de reconèixer que encara no les tinc totes. Sóc conscient de que les dues forces que actualment estem en el govern tenim una feblesa fruit de governar en minoria, i no tinc clar si ERC, en una situació similar a l’actual voldria tornar a entrar en el govern com en altres legislatures. Sóc conscient que el nivell de desafecció general pot ajudar a desmobilitzar a la gent d’esquerres. També crec que ens està costant trobar un discurs sobre Barcelona allunyat dels antics models de transformació a cop de gran esdeveniment. Per altra banda crec que la dreta difícilment aconseguirà majoria per governar. En Xavier Trias arribarà molt desgastat a la campanya, cal reconèixer que està fent una bona feina per a la seva gent i per a la gent que potser dubta a qui votar. Per tant pregunto a l’enquesta però no tinc clar el resultat. El govern que jo voldria sí que ho tinc clar, PSC, ICV-EUiA, ERC. Crec que seria important garantir un govern d’esquerres a Barcelona, sempre ho he pensat però en temps de crisi és molt més necessari. Això sí, caldrà posar-nos les piles. El resultat de l’enquesta no sé si serà significatiu, de fet l’altre dia preguntava quina era la plaça del Districte més maca i va sortir la plaça Eivissa, amb això està tot dit. També cal dir que el resultat electoral dependrà d’aspectes com el resultat a les eleccions autonòmiques o de les campanyes dels mitjans de comunicació. Diuen alguns experts, a més, que cada cop més el vot a les eleccions es decideix a darrera hora. Però també volia fer dues darreres reflexions. Ha de ser alcalde qui reculli suficients recolzaments de regidors i regidores per encapçalar un equip de govern. Vull que sigui un alcalde d’esquerres i qui vota a ICV també ho sap. La gent que vota a ICV-EUiA jo crec que ho té clar i per tant no cal donar-li més voltes. I finalment no és tan sols aquest tema, és que a mi ja m’està bé governar en coalició, perquè m’obliga a pensar més, a donar-li dues voltes a tot, a prendre’ns les coses amb més tolerància. I us asseguro que més d’un dia em menjaria aquestes paraules.

Tècnics de barri

Ha sortit publicada ja la llista de 64 persones admeses com a tècnics de barri de l’Ajuntament de Barcelona. La sensació de les persones que van participar del procés de selecció abans de sortir publicada la selecció és que havia estat un bon procés i que havia estat seriós . Cal recordar que es tractava d’una selecció sols entre funcionaris de l’Ajuntament i que per tant que no es podia seleccionar a persones “de fora”. Es van presentar poc més de 100 persones, fet que demostra l’interès de la convocatòria i també s’ha pogut triar sense problemes. He de dir que el resultat final m’ha sorprès en un cas que crec que hauria d’haver aprovat i no ha estat així, però suposo que en un procés així sempre ha d’haver-hi lloc a discrepàncies personals puntuals. Tot i així com a Districte han aprovat 8 de les 11 persones que s’han presentat, una molt bona proporció, me n’alegro. Quan hi ha processos de selecció que afecten a persones sempre hi ha aspectes a millorar, però aquest no és l'objectiu de l'escrit.
L’oposició ha denunciat que els tècnics de barri són comissaris polítics al servei del govern municipal. Jo crec que poques vegades s’havia dit una cosa tan ridícula i alhora tan injusta com aquesta. Ridícula perquè sols cal veure quina és la llista de persones que seran tècnics de barri per veure que és falsa l’acusació i injusta perquè posa en dubte l’honradesa dels funcionaris municipals que ja ho tindran prou difícil per fer la seva nova feina. He de dir que una persona destacada de l’oposició em va confessar que ja sabia que això dels comissaris polítics era fals. Això és el que no entenc, com es pot ser tan cínic quan hi ha persones pel mig?
La funció bàsica dels tècnics de barri serà fer d’enllaç entre la ciutadania i el Districte. Ser per tant qui transmeti totes les angoixes, propostes, queixes i demandes de les entitats i veïns al Districte i alhora transmetre al barri tota la informació municipal. Haurà d’impulsar processos participatius, dinamitzar el moviment associatiu, vetllar pel bon manteniment de l’espai públic ... Una tasca realment complexa.
També és cert que crec que jugaran un bon paper i que la ciutadania i el moviment associatiu seran més responsables que l’oposició i faran les coses més senzilles a aquestes persones. Ara començaran un procés de formació, seran adjudicats als Districtes i serà en aquest àmbit que es designarà quin barri o barris assumiran (quan sigui oficial ja us ho faré saber), tot i així és bo recordar que a Horta-Guinardó hi haurà 7 tècnics de barri que portaran un sol barri: Carmel, Horta i Guinardó o bé dos barris: Baix Guinardó-Can Baró, Font d’en Fargues-La Clota, Vall d’Hebron-Montbau i Teixonera-Sant Genís.

Oriol Garreta

Avui tractaré un tema inèdit en el meu blog. Resulta que el Bisbat ha decidit traslladar al rector de la parròquia de Santa maria del Taulat i Sant Bernat Calbó del Poblenou i enviar-lo a portar tres parròquies de l’Hospitalet en contra de la seva voluntat i de la immensa majoria de la comunitat i del barri. Oriol Garreta té 70 anys i acaba de superar un procés de salut que l’ha fet anar al límit de les seves forces. En els darrers anys l’Oriol ha estat el rector d’aquestes dues parròquies del Poblenou fent una tasca magnífica, reconeguda per la majoria del barri. Ara volia afrontar els seus darrers cinc anys com a rector en el barri que ha treballat darrerament i on es veu encara amb forces de seguir fent la seva tasca i no haver de començar un repte que és massa dur per a la seva situació. Ho va expressar reiteradament al Bisbat, ho ha demanat la gent de la parròquia de forma clara i contundent, però el Bisbat ni tan sols a respost a la gent de la parròquia. És tremendament injust.
Em considero creient, tot i que em sento molt allunyat de la jerarquia catòlica i no participo, actualment, de la vida de la parròquia. Però l’Oriol Garreta em feia sentir còmode. El seu testimoni era clar, contundent, inequívoc. Estava al costat del barri i sobretot al costat d ela gent que més ho necessitava. Quina creença o no creença tenia la gent no era un obstacle per a ell, participava activament de la vida del barri i havia impulsat sempre projectes que anaven més enllà de la vida de la parròquia. Per exemple m’explicaven l’altre dia que en un sermó seu va criticar la hipocresia de molta gent del barri que parlava de tolerància i que no volia anar al CEIP Acàcies perquè hi havia “massa” immigrants. No li importava que algunes persones es molestessin i marxessin, ell volia parlar clar, igual que feia una crida a la participació política a les eleccions sense les manipulacions de la jerarquia catòlica. A l’Oriol li agraeixo molt la seva actitud durant la malaltia del meu pare i després de la seva mort. Li agraeixo la seva actitud amb la gent jove quan veus que a la majoria de parròquies els estan fent fora. L’Església Catòlica és una institució que cada cop més està propera al fonamentalisme dretà i al funcionament immoral i amb gestos com aquests sols fa que allunyar encara més a la gent que encara creu que és possible la transformació de la institució. Desgraciadament per a molta gent no hi ha solució.

L'slògan de l'assemblea

Amb aquest article vull acabar la sèrie d’escrits sobre l’Assemblea d’ICV de Barcelona i recupero un dels temes que vaig tractar abans del cap setmana, i que s’ha confirmat, ha estat que era l’assemblea sense slògan. I ho va ser formalment, no hi havia cap lema propi de l’assemblea i també ho va ser, en part, perquè no es marcava cap inflexió prou significativa en el funcionament de l’organització de cara al futur. Sens dubte l’assemblea va permetre fer una reflexió a fons sobre la política municipal a Barcelona i del paper d’ICV a la ciutat. S’ha consolidat el lideratge de Ricard Gomà en el grup municipal i de Quim Mestre en la part política de l’organització. I a més sortim reforçats anímicament i més consolidats. Però en el fons no s’ha avançat de forma prou clara en la consolidació d’un model organitzatiu i polític que permeti afrontar la nova etapa on cal trobar noves fórmules en temps de desafecció general i que permetin treballar de cara a les properes eleccions municipals. És cert que tenim uns bons documents i que algunes esmenes acceptades van en la línia de trobar nous espais de treball polític, però haurem d’aprofundir en aquest sentit. Hem de saber trobar noves formes d’impulsar la participació política de la gent propera al nostre projecte, afavorir la relació amb el moviment associatiu i seguir treballant en el marc del govern municipal per seguir impulsant la transformació de la nostra ciutat. I també ens queda un altre repte, mirar de trobar un bon slògan, no per qüestions de màrketing, sinó perquè així tindrem més clar quin és el principal objectiu que estem buscant.

Intervenció Ricard Gomà

Isabel Ribas d'Esquerra Unida i Alternativa de Barcelona ha obert el torn d'intervencions de cloenda, amb un discurs de plena sintonia com a coalició, de fet anant més enllà en la relació actual.Ricard Gomà puja a l'escenari. Sols sortir ja es veu que està guanyant taules en la seva relació amb els escenaris. Fa una intervenció partint de la conferència de la Barcelona en minúscules. Després del Fòrum del 2004 vam saber oferir una alternativa a la ciutat. Un discurs de major proximitat, de fugida de la transformació a cop de gran esdeveniment, una opció per a les persones amb major risc d'exclusió social. El nou govern municipal del 2007 ha assumit de forma més clara aquests compromisos. Drets Socials, sostenibilitat, bon govern, mobilitat sostenible ... Han pres major força. Jo també ho crec, el govern actual respon millor als criteris de la nostra coalició, però en canvi tenim altres mancances. Referència a la gestió a Horta-Guinardó i a la forma de governar d'Elsa Blasco i exemples concrets com la Masia de Can Fargues, l'enderroc del viaducte o l'impuls d'equipaments socials difícils d'acceptar. Ricard Gomà ha fet una intervenció sobre el paper clau de la nostra coalició en temes que gestionem però també en altres aspectes que no gestionem directament com per exemple en habitatge, mobilitat, educació o immigració.Referència també a algunes de les discrepàncies de govern municipal sota l'atenta mirada de Carles Martí, primer secretari del PSC de Barcelona. No estem d'acord amb la presència del Ministeri de Defensa al Castell, discrepància amb com s'està orientant la requalificació del Miniestadi del Barça, alguns aspectes d'infraestructures de mobilitat vinculades a l'ús del cotxe. Referències a la greu afectació de la crisi i a la situació econòmica. Una crisi "rabiosament injusta" creada per un model econòmic neolliberal però que castiga als sectors més febles. La capacitat de transformació no està a CIU, està a ICV. Una intervenció molt bona, potser massa extensa, però realment en Ricard és brillant.

Secretariat ICV BCN

Aquesta és la composició del Secretariat escollit a l’Assemblea de Barcelona amb un 84% dels vots emesos. Val a dir que m’hagués agradat un secretariat una mica més renovat i menys tècnic, però és evident que és el President qui ha de fer la proposta. Curiosament l’esmena que s va aprovar el primer dia dient que el secretariat el votava l’Assemblea i no l’Executiva ha fet que no es parlés de la possible composició i per tant hem perdut l’oportunitat de definir quin model de Secretaria volíem. Igualment, però tenen tota la confiança per tirar endavant la feina que se’ls hi gira.

Quim Mestre
Ricard Gomà
Nou Ayguasenosa
Josep Maria Camós
Francesc Carmona
Imma Clarà
Jordi Clausell
Ruben Costa
Jordi Farriol
Xavier Fernández
Mar Garcia
Xavier Godas
Fina Gómez
Gabi Losada
Anna Mir
Mònica Palet
Albert Pérez
Josep Rosell
Núria Tuset
I com a Joves d’Esquerra Verda
Júlia Brosa
Agustí Rossi

2a jornada ICV BCN

Comença la segona sessió de l’Assemblea d’ICV Barcelona. Costa començar un dissabte a les 10 del matí i això es nota en el retard en començar la sessió i en que encara no està plena la sala. Es diuen els resultats de l’elecció de l’Executiva, més del 90% de vots a favor. L’Executiva està composada per 54 persones, excessiva pel meu gust, però què hi farem. Hi seré en aquesta nova Executiva, igual que altres persones de la meva agrupació de Sant Martí, com l’Aina Pascual, l’Antonio Centeno, el Gabi Losada o la Carlota Falguera, a més del President de l’agrupació Francesc Carmona. Del Districte d’Horta-Guinardó hi seran a més de l’Elsa Blasco, el Jordi Fornés i l’Anna Mir com a membres nats el Xavier Fernández, l’Eugeni Forradellas i la Tina Sainz.
Es discuteix el document polític de l’Assemblea. Sols sis esmenes arriben a plenari, la comissió ja ha treballat a fons. La veritat és que no s’aporta molt, les esmenes no representen un canvi radical en el document ni són els eixos principals del debat, això ja ha estat tractat a la comissió. És una oportunitat, això sí, per vehicular intervencions crítiques i donar veu a la gent que vol remarcar algunes prioritats. De fet 5 de les 6 esmenes eren de la mateixa agrupació. Cap de les esmenes s’ha acceptat. S’aprova el document sense cap vot en contra i amb una sola abstenció.
El document organitzatiu encara va generar menys debat en plenari. Sols 3 propostes noves de transaccional pactades a la comissió de síntesi de la nit anterior. Per tant es porta a votació directament els dos documents tractats conjuntament. L’informe de gestió organitzatiu i el d’organització i finances també s’aproven amb els mateixos paràmetres gairebé albanesos, quan Albània era Albània.
Després es procedeix a la presentació de la comissió de resolucions de la que en formava part. Són 11 resolucions, massa per fer un debat a fons en cada cas. Algunes de les resolucions les comentaré en escrits posteriors al blog, ja que he tingut la sort de poder-les discutir a fons i per tant podré donar més opinió. Els temes presentat han estat: crisi econòmica, educació, salut pública, reforma de la Diagonal, Serra de Collserola com a Parc Natural, Parc Lineal de Sant Andreu-Sagrera, per l’autonomia personal de les persones amb diversitat funcional, per la inclusió social i l’autonomia de la gent gran, pel dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, suport al II Congrés de les dones de Barcelona i reinventem Barcelona: ser jove no és cap delicte.

ICV Barcelona, assemblea, primera jornada

Joan Saura intervé a la inauguració de l’assemblea d’ICV BCN. Primer de tot, després de les salutacions protocol·làries, comença destacant que Barcelona és una ciutat que ha canviat molt, de fet considera que Barcelona és la ciutat que possiblement ha canviat més en els darrers 30 anys a l’estat. En segon lloc fa referència a la importància d’assumir les politiques de seguretat com a exemple de capacitat de govern. Referències també a la política de la Pau que des d ela Generalitat estem impulsant. Després insisteix en un dels elements més destacats en el discurs d’ICV de Barcelona, el canvi de model polític del govern a Barcelona, deixant enrere l’època Clos i afavorint uns nous valors de govern que de forma clara representa Ricard Gomà. Reflexiona també sobre si hem d’estar en el govern. La resposta és clara, cal mirar d’estar als governs però no a qualsevol preu ni acceptant-ho tot. Aquesta setmana hem tingut un exemple clar amb el nostre posicionament a la Llei d’Educació. Joan Saura afirma que hi ha trencat l’acord són el PSC i ERC que no han respectat els criteris del Pacte Nacional. Referència a la magnífica intervenció de Dolors Camats. O discrepància amb la ILP dels transgènics. Darrera reflexió per fer referència a la gosadia de les nostres propostes, pe`ro alhora tenir més complicitat amb la gent. Volem deixar petjada a Barcelona i a Catalunya. Quim Mestre comença la seva intervenció recordant a totes les persones que ens han deixat des de la darrera assemblea fa cinc anys. Són uns quants, massa. Entre ells ha destacat a dues persones importants, la Teresa Aubets, dirigent històrica en els moments més difícils de l’organització i Marc Reñé, persona de la que ja he parlat en el meu blog. Va morir massa jove, avui encara em costa creure que va morir. Jo em permeto citar a un dels altres mestres meus que va morir, Josep Corachan, històric de Sant Martí. Posteriorment cita al paper jugat per Imma Mayol, en el seu paper com a líder municipal del grup durant bona part d’aquest darrer període. Quim Mestre fa referència als documents, que ja s’han treballat i per tant no insisteix més i convida a començar el debat. Ara venen les intervencions de totes les delegacions, les 10 agrupacions de Districte, Dones amb Iniciativa i Joves d’Esquerra Verda. Està bé començar amb Ciutat Vella, en Carles és una persona tradicionalment inconformista i això fa que el seu plantejament sigui de tot, menys oficialista pur. Una de les primeres queixes que planteja és que els documents són excessivament interns i plantejats dins de les institucions, demana més referències a allò que hem de fer al carrer. Sé que no podré escoltar totes les intervencions, entre d’altres coses perquè estic a la comissió de resolucions. Fins i tot ens anuncia una proposta estrella pel dia següent. Eixample canvia el to de la seva intervenció però manté l’interès. Enric Vilalta sap construir un discurs. I ho fa a més amb una dosi de crítica constructiva força interessant. Després intervenció de Sants-Montjuic, el discurs del Lluís molt més polític i en positiu, molt centrat en la gestió municipal, un discurs ben treballat però més tradicional. Les Corts comença saludant com a amfitriona, pe`ro ja és el moment que marxi a per les resolucions.

Arribada a l'Assemblea d'ICV BCN

Arribo a l’Hotel Rallye on es celebra l’Assemblea d’ICV de Barcelona. No és el millor, però què hi farem són èpoques difícils per trobar espais públics en condicions. Fa mandra, molta mandra, és divendres tarda, fa calor i la veritat és que venen ganes de fer altres coses. Quan arribo començo a trobar-me gent. Algunes persones feia temps que no les veia i me les estimo molt com a la Mirnaya i per tant comença a passar la mandra. Altres persones les veig cada dia, però ja m’està bé. Hi ha una participació molt alta, la sala és plena. Aprofito per parlar amb l’Antonio Centeno sobre la seva resolució de Vida Independent, comentem amb el Joan Vallbé la darrera reunió surrealista amb el CJD7, fem un petit comentari sobre el darrer sopar tertúlia al Poblenou ... ens fan seure i comencem. Gabi Losada presenta la proposta de reglament. Sols queda viva una esmena per votar, si es tria el secretariat per part de l’Executiva o per part de l’Assemblea. Guanya de carrer l’opció de triar el secretariat a l’Assemblea, això s’anima. Crec que molta gent té ganes d’aprofitar l’Assemblea per donar-li vidilla a l’organització. Mesa de l’Assemblea presidida per Jordi Farriol. La proposta és escollida per unanimitat. La companya Tina d’Horta-Guinardó i la Montserrat de Sant Martí també hi són a la mesa. Presenten la proposta de comissió de resolucions i aquí ja hi formo part. Em tocarà valorar moltes reflexions profundes, a veure si no acabem massa tard. Es comunica el resultat de l’elecció de Presidència d’ICV Barcelona, Quim Mestre revalida el seu càrrec i ha obtingut el 86% en el procés de primàries. Jordi Farriol presenta la nombrosa presència de la direcció d’ICV a nivell nacional. Es saluda també a la delegació d’EUiA. Miraré de veure si puc penjar els articles el més aviat possible.

Castiguem als mals polítics?

Es valora als bons polítics i es castiga als mals polítics? En l’àmbit local segur que no. Els partits polítics obtenen uns resultats electorals en funció de dinàmiques nacionals, moviments dels mitjans de comunicació o anècdotes de darrera hora, no pas de la feina que es fa des de la política de base. Això és molt més evident a una ciutat com Barcelona, on les dinàmiques de barri o Districte tenen un impacte molt baix en els resultats electorals, fins i tot en el cas de les eleccions municipals. És a dir la gent votarà a un partit sense tenir en compte quin és el paper i l’actitud dels Regidors municipals i molt menys encara dels consellers o conselleres de Districte. A qualsevol Districte hi ha consellers i conselleres que fan una bona feina, que es preocupen dels temes, que tenen capacitat d’aplicar a l’àmbit més local polítiques de molt major abast. En canvi també hi ha persones de molt baix nivell, incapacitat d’entendre que estan fent una activitat pública i que posen tota la seva capacitat (escassa, d’acord) en fer una feina partidista i clientelar. Quin és el problema? Que és igual com ho facin, això no repercuteix en els resultats electorals i per tant a ningú li importa si els consellers de Districte fan una bona feina local o no la fan per potenciar-los i que ocupin altres càrrecs de major responsabilitat dins de la seva organització política. I com es pot aturar això? Caldria fer un pacte social per tal de valorar la feina política a nivell dels Districtes per tal de denunciar les actituds més miserables de determinades persones, caldria fomentar més eines per tal de donar a conèixer la tasca dels consellers i conselleres, caldria fer un esforç des dels partits polítics per entendre que determinades actituds no perjudiquen electoralment però dinamiten la confiança en la política i en el moment que estem vivint això és molt greu. Les noves responsabilitats de conselleries de barri la participació als Consells de Barri que s’impulsaran el proper curs hi poden ajudar. Com veureu no he fet cap referència a cap formació política, tenia ganes de reflexionar sobre això pe`ro no de barallar-me.

Assemblea ICV a Barcelona

Aquest cap de setmana celebrarem l’Assemblea d’ICV de Barcelona. Després de cinc anys farem una reflexió de quina és la valoració d’aquest període tan a nivell intern com institucional. Dedicarem unes quantes hores a tractar diferents temes organitzatius i municipals. Si algú té ganes de compartir-ho li recomano que assisteixi als actes d’obertura o cloenda. La meva participació a l’Assemblea espero que sigui prou activa. He presentat esmenes als diferents documents, discrepo d’alguns aspectes del model organitzatiu sobretot pel que fa referència a l’organització de la direcció i alhora valoro molt positivament bona part de les aportacions que fan els diferents documents. Per tant m’interessa assistir, participar i debatre. També formaré part de la comissió de resolucions, una bona oportunitat per aprofundir en alguns debats sectorials que tenen una gran repercussió interna.

Però hi ha una cosa que encara em preocupa: Quin és el titular de l’assemblea? No m’estic referint a l’slògan o com li vulguem dir. És a dir no parlo d’allò que estarà escrit al fons a la sala (que per cert tampoc sé que serà) sinó de quina serà la idea força amb la que sortirem els delegats i delegades de l’Assemblea. Fa cinc anys de la darrera assemblea. Hem tingut un resultat electoral a Barcelona no prou bo, hem influït en canvi de forma decisiva en moltes àrees de govern municipal i hem tingut un paper decisiu en el canvi de prioritats del govern municipal. A nivell organitzatiu hem crescut com a organització però en canvi no hem sabut guanyar pes social de forma prou decisiva. Però el que espero resoldre és saber quina és la idea força que justificarà que ens passem unes hores tancats i que alhora ens ha de permetre sortir enfortits i amb una major capacitat d’influència.